El món s’atura i l’infern aprofita per engolir-te amb tota la seva avidesa. Ara que estaves entrenant amb força, et senties ràpid i amb ganes de competir. Penses en el temps de recuperació. En tot l’esforç que sembla s’ha esmunyit en terreny erm. Estàs desencaixat. Et dutxes. Respires en silenci… Aixeques la mirada amb dignitat i tires les espatlles enrere. Saps que tornaràs a entrenar i començaràs molt pitjor de com ho vas deixar… però no tinguis pressa. Fes que la recuperació sigui tan llarga com faci falta perquè sigui bona. Sigues pacient. No deixis que la lentitud de les millores et facin renunciar. No oblidis però, l’esforç, l’ordre, i la constància. Tot arribarà. Tenim molts anys per seguir donant la tabarra. Potser corrent. Potser caminant. Però sempre cap endavant.
